Testimoni de l'expedicionària Ariadna
Ara mateix sent un mar d’emocions i records latents dins de mi. No puc estar més agraïda
d’haver format part d’aquesta expedició i haver conegut aquestes 51 personetes que l’han
feta possible.
Abans que res, m’agradaria remarcar que no es tracta d’un campament, és molt més que això! Una expedició de caràcter social i cultural feta per a joves compromesos per cuidar la terra, la llengua, la cultura, la salut, els pobles menuts i el medi ambient. Aquestos 12 dies he aprés molt, però sobretot m´han servit per refermar-me en els meus valors i pensaments. Cada vegada estic més convençuda de la importància de conéixer i respectar les arrels pròpies, d’estimar-les tant fins al punt que marquen el teu camí per seguir descobrint món. Una vegada coneixes d’on vens, és més fàcil saber cap a on vols anar. Per això, aquesta experiència m’ha ajudat a ratificar els meus principis i valors.
Moltes vegades m’he sentit estrangera en la meua pròpia ciutat, com si parlar la meua llengua, el valencià, fóra un impediment per a relacionar-me amb el meu entorn. Però si no haguera sigut per aquesta expedició, no haguera pogut connectar tant amb aquesta meravella d’expedicionaris, els quals s’han convertit en la meua segona família. Vull agrair-vos la vostra estima i alegria, les vostres ganes incansables de viure, de compartir la millor versió de vosaltres mateixa i ajudar a la resta a descobrir-la i potenciar-la. Cadascú de vosaltres sou i sereu un exemple a seguir per a mi, un recordatori diari de qui vull ser i cap a on vull caminar. Perquè en definitiva, per molt que l’Expedició haja finalitzat, ara sé que la unió que hem format no la separarà res ni ningú. Que la nostra estima per la terra, les tradicions i la cultura valenciana ens acompanyen per sempre com la nostra senya d’identitat. Tal com va dir Fuster: “O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble. O ara o mai.”
M’haveu ensenyat que és fonamental formar un grup sòlid, gent amb qui compartir aficions i
preocupacions, amb qui sentir-te identificada. Malgrat que alguns puguen pensar que la defensa d’allò propi té com a objectiu diferenciar-se i allunyar-se de la resta de la societat, s’equivoquen. Qui és capaç d’apreciar i cuidar les seues arrels, serà el primer en acollir amb
els braços oberts les aportacions i maneres de pensar de la resta de cultures i llengües arreu del món. Perquè la riquesa d’una persona recau en aquesta pluralitat de coneixement.
En la pròpia expedició convisquérem gent amb ideals molt diferents, i és d’aquest intercanvi de divergències que tothom aprenguérem noves coses dels altres. Fórem capaços de superar les diferències i ajudar-nos per damunt de tot: ací està el nostre valor humà.
Amb tot açò dit, la meua reflexió acaba amb les següents idees:
-
La importància d’estar ací i ara, gaudint d’aquest present tan efímer que moltes vegades pareix que amb la rutina se’ns escapa de les mans.
-
Com de fàcil és alegrar-li el dia a algú. Simplement amb un somriure o abraçada hi ha més que suficient.
-
Sense els xicotets pobles, les grans ciutats mai podrien funcionar. Cal cuidar el medi rural i el medi ambient.
-
Cadascú decideix en què vol invertir la seua energia i el seu temps. Depén de cadascú com reaccionar davant les dificultats.
-
S’aconsegueix més sent líder que cap.
-
Mai hi ha que prejutjar a ningú pel seu aspecte. Pots estar perdent l’oportunitat de conéixer a una vertadera amistat per aspectes superficials.
-
La llengua mai es pot considerar una barrera. És tot el contrari: una clau que obri tots els panys.
Ara toca que cada expedicionari i expedicionària realitze les seues reflexions personals. Com molt bé van dir els organitzadors d’Expedició Cavanilles, ara tenim una responsabilitat, som les futures generacions, de nosaltres depén conservar el que hem aprés i transmetre-ho als nostres amics i familiars.
Al igual que escrigué el poeta burjassoter Vicent Andrés Estellés: “Assumiràs la veu d’un poble, i seràs la veu del teu poble, i seràs, per sempre, poble.”