01 Inici de l'aventura!

El meu primer dia com a expedicionària va començar en arribar al punt de trobada. Els minuts passaven i la gent anava arribant per esperar l’autobús.

D’una banda, hi havia retrobaments emotius que incloïen fortes abraçades dels companys que ja es coneixien (aquest fet em va donar una bona primera impressió). I, per altra banda, hi havia la gent nova, com jo, que començava a presentar-se i es trobava amb una mescla d’expectació i nerviosisme.

Després d’una breu presentació dels monitors i companys, vam carregar les motxilles i vam iniciar la travessia. Des de la finestreta de l’autobús es podien apreciar els canvis de paisatge, d’un lloc costaner a un altre situat a l’interior de la província valenciana. En el viatge d’anada ja vaig poder veure que els meus companys estaven amb ganes de viure l’aventura que ens esperava, i jo compartia plenament aquest sentiment.

En arribar, vam descarregar les nostres pertinences al centre cultural de Venta del Moro i de seguida vam assistir a una xarrada que ens va impartir amb molt de gust l’alcalde del poble. L’alcalde ens va explicar amb naturalitat la història, la cultura, les tradicions i la forma de viure del poble d’una manera general, però també amb detalls específics com la gastronomia local o el seu lloc preferit per relaxar-se: el Parc Natural de las Hoces del Cabriel. Em va sorprendre gratament l’interés i la curiositat de la gent, que va participar activament durant l’explicació i va fer preguntes molt interessants, com el significat de la bandera del poble.

Posteriorment, ens vam dirigir cap al centre d'interpretació del parc natural, on vam poder conéixer les meravelles que ens esperaven en aquest espai rural i natural. 

En primer lloc, ens van dividir en dos grups per fer dos activitats diferents però relacionades d’una manera especial. En la primera activitat ens van explicar les singularitats geològiques que es trobaven molt a prop de nosaltres: les gorges i els ganivets. A més a més, ens van informar de la varietat de flora i fauna que teníem al voltant, amb espècies com pins i carrasques, i també d’altres pròpies de zones fluvials, com les nodries o el cullerot. Ens van parlar d’aus, amfibis i mamífers — alguns d’ells en perill d’extinció i protegits —, espècies invasores i de la importància de preservar els ecosistemes.

Per altra banda, la segona activitat va consistir a construir una caseta de fusta per a ratpenats i aus. Vam treballar en dos equips i cadascú va posar de la seua part perquè totes les peces encaixaren correctament. Finalment, vam signar la caseta i la vam observar amb satisfacció i orgull.

A la vesprada vam fer un recorregut pel poble amb el cronista, un home molt simpàtic que ens va explicar amb entusiasme detalls de la cultura de Venta del Moro. Ens va parlar dels seus orígens, de com al principi el poble estava format només per unes poques cases i una posada que pertanyia a un musulmà. També ens va explicar en què consistien les festes locals, com ara “els mayos”, “el judas” o “la processó”, i per què es celebraven. Vam descobrir paraules noves pròpies del municipi que vam intentar introduir durant les converses per endinsar-nos encara més en l’essència del poble.

També vam aprofitar per fer una excitant gimcana en què havíem d’anar a diferents llocs del poble per completar reptes en equip. Com que era una competició, corríem amunt i avall pel poble resolent endevinalles, trencaclosques i preguntes relacionades amb les xarrades anteriors. Va ser molt emocionant i vaig gaudir tant que va ser la meua activitat preferida del dia.

Quan es va fer de nit, vam jugar al joc de les cadires. La música era molt animada i havíem d’anar ballant mentre sonava, canviant de sentit, botant o corrent. A continuació, vam jugar a un altre joc que consistia a pensar en cançons que contingueren una paraula específica i cantar-les amb els companys.

Finalment, vam anar al llit pensant en tot el que havíem viscut en un sol dia, en els companys que acabàvem de conéixer i que es convertirien en amics, i en les ganes de viure més experiències similars l’endemà.