14 Fins prompte!
Leyre és l'ecarregada de posar punt i final a aquesta edició amb la seua crònica:
S’ha acabat. Tan cert com dur de dir. Hui hem despertat amb música, que
quedava
amagada pels ànims de Miguel Ángel perquè ens afanyàrem i recollirem els
nostres sacs, estoretes i motxilles mentres parlàvem de la darrera nit.
Després de desdejunar vàrem tancar el concurs per equips d’esta expedició i
vàrem rebre els darrers detalls (llibres i polsera) d’este periple. I amb els oblits i
presses típiques vàrem prendre el bus cap a València, per a tancar-ho tot. Al
bus anaven rodant les llibretes i bolígrafs i, tot i ser un repte no perdre allò teu,
tindre missatges i records dels teus amics pagava la pena.
Ja en València, al MuVIM començava l’acte de cloenda. Primer parlaren els
representants institucionals i patrocinadors que han fet possible este projecte.
Després hi hagueren paraules dels nostres “místers”, José Francisco i Miguel
Ángel, i de tres companys que explicaren la seua experiència: Iker, Anna i Laia.
Per la seua banda, Ana Maria va preparar un vídeo resum de l’expedició que
ens va arribar al nostre coret. També es va fer l’entrega dels diplomes que
acrediten que hem conclòs l’expedició. Per tancar l’acte, les artistes d’esta
expedició (i algunes d’altres edicions anteriors) varen oferir un concert d’allò
més bonic.
Acabat l’acte va vindre el moment de l’acomiadament. Les abraçades, plors,
promeses, intercanvis de llibretes i números de telèfon no aturaren al nostre
cap, malgrat la tristor, les paraules que el nostre company Iker havia utilitzat per
descriure l’expedició en l'acte de cloenda: “és la fi de l’Expedició Cavanilles
2024, però és l’inici d’una família de 60 persones, una família perfecta de tota la
Comunitat Valenciana”. I és que, efectivament, som una família gran, diversa i
compromesa que mai oblidarà esta vivència i que sempre estarà a cada racó
de la nostra terra, amb qui podrem xarrar, abraçar-nos, plorar i recordar-ho tot.